Francesc Fontbona: El Paisatgisme a Catalunya Imatge de Catalunya.

Destino, Barcelona, 1979, 369 Seiten mit 338 Bildern. Gebunden Leinen.

La predillecció dels pintors catalans pel paisatge com a tema en si, no sols com a tema complementari — moli més accentuada que, per exemple, la dels pintors castellans —, va moli lligada al retrobament de la personalitat nacional de Catalunya iniciat al segle XVIII i consolidat des de la Renaixenga. Anteriorment, l'escola del Danubi del segle XVI o la gran escola paisatgística holandesa del xvii no van tenir cap parallel a Catalunya. El paisatgisme pictòric català, tan fort, és doncs un fenomen modern que respon a l'hegemonia, dins l'art català, d'una clientela poc amant d'allegories i mitificacions i moli, en cani, de representacions plàstiques de temes reals, pròxims a ella. D'altra banda, el paisatgisme català està també ínti-mament lligat al descobriment de la mateixa fesomia geogràfica del país i respon a la mateixa sensibilitat que informava als excursionistes, als etnòlegs i als recopiladors romàntics de cangons populars: tots ells, cadascú a la seva manera, prenien les mides d'un país que volia recuperar les seves coordenadas, esvaides els anys de la Decadència i posteriorment desbaratades de manera conscient pel Decret de Nova Planta. En aquest llibre es sintetitza aquest procés i l'evolució posterior del gènere pictòric que en derivà. L'arrelament del tema paisatgístic en els pintors catalans ha estat tan profund que aquest gènere, des d'en Viladomat a l'avantguardisme, ha sobreviscut amb forga a totes les succesions de movimenta estètics, estils i modes que s'han produit al país. Per això aquest llibre és, a part de la història del paisatgisme a Catalunya, gairebé una sintesi de la història global de la pintura catalana moderna, la major part dels representants de la qual foren, en major o menor grau, paisatgistes. L'autor del text, Francesc Fontbona, nascut a Barcelona el 1948, conservador de la Biblioteca de Catalunya i assessor de la secció d'art de la Gran Enciclopèdia Catalana, es formà com historiador a la Universitat de Barcelona i s'ha especialitzat en la història de l'art. Es dedica bàsicament, a part d'altres treballs 'de sintesi, a la investigació de l'art català de l'últim quart del segle XIX i el primer del segle XX en llibres (La crisi del Modernisme artístic 1975), obres collectives (Història de Catalunya, dirigida per Joan Reglà, 1972; Cataluria, Fundación Juan March, 1978) i diversos estudis monogràfics a revistes com «D'Art», «Serra d'Or», «Estudios Pro-Arte», «Mundo Hispkiico», «Gazette des Beaux-Arts», etc. La pan fotogràfica del llibre es deu a la perícia de Ramon Manent, especialitzat en treballs d'aquesta indole. La seva collaboració ens dóna un repertori molt complet de l'aventura paisatgística dels nostres artistes durant dos segles.